Ahir es va publicar al BOE la resolució
per la qual es convoquen ajudes a petites i mitjanes empreses per a
l’elaboració de plans d’igualtat d’oportunitats per a l’any 2012. D’entrada la
notícia és bona, ja que hi havia inquietud davant la possibilitat que aquesta
subvenció no sortís per un tema de prioritats en l’agenda política, però cal
dir que no tot són bones notícies, la resolució és una còpia exacta de la
convocatòria de l’any anterior amb el petit matís de condicionar el cobrament
de la subvenció a la disponibilitat del crèdit, és a dir que qualsevol tema pot
passar davant de la cua a la caixa, per tant la solució que ha adoptat el
govern és tan ambigua com el discurs institucional en tots els altres àmbits i era
que ho penso millor, no em sorprèn gens.
La convocatòria dels plans
d’igualtat de l’any passat ja es va fer deixant de banda el Departament de
Treball de la Generalitat de Catalunya ja que segons el preàmbul de la
resolució “opten per la gestió centralitzada de les ajudes davant la dificultat
de regionalitzar les subvencions i per assegurar la plena efectivitat de les
mesures i les mateixes possibilitats d’obtenció”. Ara bé, si mirem la quantitat
total de la subvenció i agafem la calculadora veiem que el total d’empreses
subvencionades serà 80 en tot l’estat espanyol, i si després tenim en compte
que el mètode de concurs és la concurrència competitiva, és a dir “subvencionem
als nostres amiguets” crec que serà un exercici interessant llegir la resolució
del concurs....
Així doncs l’amiguisme passa per
davant de la millora de la conciliació, de la qualitat, de la millora de la
productivitat, de la millora de la imatge de l’empresa en el mercat i de la
igualtat d’oportunitats, ara ja no són les dones directives les que topen amb
el sostre de vidre, ara ja hi topen les polítiques d’igualtat en el seu
conjunt.
